J.Funes Artiaga (2008) El lugar de la infància. Graó. Barcelona.

Posted on Març 19, 2011

2


J.Funes Artiaga (2008) El lugar de la infància. Graó. Barcelona.

Aquet llibre fa una reflexió critica sobre el significat real de la infància per a la nostra societat. L’autor es plantejar per a què volem tenir nens i nenes. Intenta respondre aquesta pregunta tot recollint com la nostra societat percep la infància i fa una reflexió sobre la declaració dels Drets dels infants, el qual hauria de guia en la nostra societat la visió que tenim de la infància.

Si fem una visió enrere, des de principis dels segle XX, més concretament al 1924 amb la declaració de Ginebra, es va iniciar una tradició de defensa del benestar del menor que el 1959, amb la Declaració Universal dels Drets de l’infant, es va confeccionar el text que tenim en l’actualitat. És precisament a l’article 1 d’aquest text on es fa una descripció del concepte infància.

En primer lloc ens tenim de fer  una pregunta, que es la infància? Sembla ser un concepte molt proper a tots nosaltres, però en realitat determina amb exactitud que es la infància resulta una mica complicat.

Per exemple si algú del nostra voltant ens parla sobre els infants,  no tan sols atribuïm una determinada edat sino que també una determinades característiques: un esser amb desenvolupament, un ser que va a l’escola, que es estimat per els seus pares, que esta en ple desenvolupament de les seves actituds, els seus hàbits que no pot treballar, que es innocent… Quantes de les atribucions que fem des de la perspectiva més quotidiana de la infància es corresponen realment amb la definició d’infància?

Si ens en recordem de diferents personatges com Peter Pan, Oliver Twist, La niña del Exorcista, Solo en casa, Nadia Comanecci…  aquets als nostres ulls d’adults, tots ells són nens, però tots tenen una identitat molt diferent i alguns dels noms que he nombrat han servit com imatge de diferents representacions infantils.

Amb això em vull referir que si ens traslladem a la dimensió temporal simplement a principi de segle passat, el nen no tenia la mateixa representació que actualment. El nen treballava per ajudava en l’economia domestica, anava pocs cops a l’escola, era un nen subjecte als adults. En canvi si ens traslladem a un punt de vista espaial podem veure que en altres cultures a altres realitats socioeconòmiques diferents a la nostra, veurem com es la vida dels nens ( Àfrica, Amèrica del sud, Rússia…) radicalment oposat a la nostra. Per lo tant la representació que els adults, la societat en general realitza de la infància es diferent.

Elena Núñez

Anuncis